Resums de les ponències
1.01. "Aprendre com a sènior: què ens ensenya la Neurociència"
Carles Grau Fonollosa
L'objectiu no és revertir l'envelliment, sinó entendre'l, i a partir d'aquí, ajudar els alumnes a utilizar millor els seus resources cognitius. El cervell sènior no és un cervell en declivi, és un cervell diferent i si saben com treballa, també pot ser un cervell extraordinàriament eficient.
1.02. "Continuar aprenent: factors d'elecció i experiències educatives"
Joan Jorge Sánchez
Oferir una mirada reflexiva sobre què busquen les persones grans en la seva formació continuada i com responen les diferents propostes educatives a aquestes necessitats. S'analitzaran els factors d'elecció de les persones grans per continuar aprenent.
1.03. "L'Alfabetització Mediàtica i Informacional en alumnat sènior: una revisió sistematitzada per a valorar les intervencions i inspirar l'ensenyament"
Laura Bellver Carsí
Identificar tendències i bones pràctiques en l'ensenyament de l'Alfabetització Mediàtica i Informacional (AMI), adreçat a la població adulta.
1.04. "EL MOVIMENT ÉS VIDA: El secret de la SALUT"
Marc Sanz i Riera
La mobilitat, entesa com la capacitat de moure's amb amplitud, control, equilibri i coordinació, es plantejarà com una base imprescindible per conservar independència i qualitat de vida. L'objectiu és transmetre una idea clara, i justificar-la amb rigor i evidència científica: el moviment és vida.
1.05. "Tenim el privilegi de poder escollir com volem envellir"
Ramon Lacruz Rubio
Oferir una aproximació integral a la longevitat, orientada a viure més anys amb autonomia, vitalitat i sentit. Millorar la qualitat de vida a través del canvi d'hàbits sostenibles.
1.06. "Canvis en l'edat límit del tractament"
Rosa Montoliu
Allarguem l'esperança de vida, però és important no perdre de vista que ha de ser amb bona qualitat i tenir en compte sempre la voluntat del pacient en el moment del tractament o a través de les voluntats anticipades.
1.07. "Educació, consciència i salut: claus per viure més i millor en l'envelliment actiu"
Sonia Lizana Blaya
Incorporar en els programes universitaris per a persones grans, continguts vinculats a la salut ambiental i a la vida amb menor càrrega tòxica pot contribuir a enriquir aquests programes i a reforçar el seu impacte en la qualitat de vida de les persones participants.
1.08. "Ser estudiant sènior: Efectes cognitius, emocionals i socials en el primer any d'experiència universitària"
Montserrat Celdrán / Camila Castellanos
Analitzar els canvis produïts durant el primer any d'experiència en una universitat sènior en relació amb l'autopercepció de l'envelliment i el component cognitiu de la curiositat. La participació en programes universitaris sènior té efectes positius en aspectes rellevants de la salut i el benestar dels participants.
1.09. "Salut més enllà de la salut: la bellesa de la vellesa"
Josefina Caminal Homar
Enfortir i continuar treballant les emotions i la comunicació de les persones grans ajudarà a redefinir la seva manera d'estar i de posar bellesa a la darrera etapa de la vida. Recuperar les humanitats tant en el marc dels programes de formació de tots els professionals de la salut com de fer-les accessibles a la comunitat.
1.10. "Quan a l'edatisme li sumem la diversitat..."
Brigitta Lamoure
Com es pot ajudar a la integració de persones que s'identifiquen amb les sigles LGTBIQ+, quan arriben a l'edat i/o el moment de plantejar-se l'ingrés a un espai específic que, generalment, s'identifica com "residència de 3a edat". El binarisme convencional en el tracte deixa "fora" aquesta part de la població.
1.11. "Importància de la proteïna en la gent gran: clau per preservar la massa muscular, la funcionalitat i la qualitat de vida."
Ester Segarra Batlle
Importància de la proteïna en la gent gran: clau per preservar la massa muscular, reduir la fragilitat i millorar la qualitat de vida de les persones grans. No es tracta només de viure més anys, sinó de viure'ls amb més força, autonomia i benestar.
1.12. "La pressió estètica, una fórmula més de violència"
Marta Pontnou Farré
La pressió psicològica que vivim transversalment tots, de totes les professions i sobretot les dones al llarg de totes les etapes de la vida: infància, adolescència, maduresa i vellesa.
1.13. "Població Sènior, immigració i actituds lingüístiques"
Maria Antònia Font Gelabert
Algunes persones que provenen de la immigració dels anys 60, ara plenament integrades socialment, parlen perfectament el català i d'altres no el parlen gens. Es tracta d'escoltar, entendre, veure les causes que han fet que una persona tingui una actitud positiva cap al català o una actitud negativa.
2.01. "Del somni a la realitat del diploma sènior UPC a Terrassa"
Joseba Quevedo Casin i Manel Lis
En aquesta ponència es presenta com es va dissenyar i implantar el diploma universitari “Ciència, Tecnologia i Societat” per a majors de 55 anys al Campus de Terrassa de la UPC. I s’explica quina ha estat la seva evolució en els seus 18 primers anys de vida.
2.02. "UNED-Sènior, territorialitat i compromís formatiu"
Teresa Baqueró Navarro
En aquesta ponència es presenta el Programa UNED-sènior que neix amb l’objectiu d’oferir a les persones de més de 55 anys, una formació permanent, contínua i flexible que permet adquirir o actualitzar coneixements i es desenvolupa en els Centres Associats de la UNED i altres entitats locals.
2.03. "L’estudiantat sènior a la Universitat Oberta de Catalunya: perfil, evolució i experiència acadèmica"
Efrem Melián Ferrándiz
Aquest treball analitza el perfil, l’evolució de la matrícula i les percepcions de l’estudiantat sènior (60 anys o més) a la Universitat Oberta de Catalunya, una institució que en facilita la participació pel seu caràcter obert i d’accés flexible.
2.04. "Comparació dels Models de Formació Universitària Sènior al Continent Europeu"
Ester Guaus Guerrero
En aquesta comunicació es descriu la Universitat de la Tercera Edat (U3A) implantada inicialment a Toulouse (França) i es compara el model francès d’Universitat de la Tercera Edat, lligat a les universitats públiques, amb el model britànic, més descentralitzat i social.
2.05. "UPF Sènior: El programa universitari per a majors de 50 anys"
Ester Olivera Sobrevias
En aquesta ponència es presenta el Programa Sènior de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), adreçada a persones majors de 50 anys que volen continuar formant-se, sense necessitat de tenir titulació universitària prèvia ni objectius específics.
2.06. "Impacte de la formació universitària sènior: efectes percebuts per l’estudiantat"
Montserrat Garcia Oliva
La ponència presenta la percepció subjectiva de l’estudiantat de programes universitaris sènior en diferents àrees de la seva vida. A partir dels resultats obtinguts en una mostra de 943 estudiants l'estudi demostra que l'estudiantat mostra una satisfacció elevada, associada amb el creixement personal, amb la formació sènior.
2.07. "Redes y relaciones institucionales territoriales de la Universidad Sénior de la Universitat Politècnica de València"
Ana Muñoz Gonzalo / Salomé Cuesta Vera
La Universidad Sénior de la Universitat Politècnica de València, forma parte de diferentes redes (locales, regionales, nacionales e Internacionales), colaborando en proyectos afines a la formación de personas adultas, lo que ha permitido la puesta en común de nuevas ideas y actividades, avanzando en la mejora de la formación específica dirigida a este colectivo.
2.08. "Erasmus+ Senior. UIC Barcelona"
Salvador Vidal Raméntol
Es descriuen els objectius i la metodologia i els resultats de l’aplicació del Programa Erasmus+ a estudiants sèniors de la UIC a Barcelona.
2.09. "Aprendre per viure millor: impacte cognitiu, emocional i social"
Àngels Fusté i Gamisans
Es presenten els detalls del programa USenior a Manresa i els efectes que s’han observat en les persones que hi han participat. Es presenten resultats qualitatius i quantitatius, acompanyats de conclusions sobre el Programa.
2.10. "“Diploma de la Gent Gran” UPC"
Anna Maria Masachs
Es fa una descripció de les vivències com estudiant al “Diploma Sènior Ciència Tecnologia i Societat” que s’imparteix a la UPC-Terrassa des de fa vint anys.
2.11. "Repensant l’educació sènior: un model andragògic per a l’aprenentatge al llarg"
Anna Soldevila Benet i Isabel Odriozola Serrano
S’analitza el Programa Sènior de la Universitat de Lleida (UdL), en funcionament des del curs 2006-2007, com una experiència pedagògicament fonamentada en el marc de l’andragogia i de l’aprenentatge al llarg de la vida.
2.12. "Perfil sociodemogràfic de l’estudiantat sènior a la Xarxa Vives d’universitats"
Elena Requena Varón i Irene Fernández Juncosa
Es presenten les característiques sociodemogràfiques de l'estudiantat matriculat en els programes universitaris sènior que formen part de la Xarxa Vives d'Universitats. Les variables sociodemogràfiques considerades inclouen gènere, edat, nivell d’estudis previ, situació laboral, distribució territorial de la universitat on es cursa el programa i any d’inici dels estudis sènior.
2.13. "AULES D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE LA GENT GRAN"
Josep Maria Pons Altés
Es presenten les Aules de la Gent Gran de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, aportant dades de participació. S’analitza la implicació de la URV en les comarques meridionals de Catalunya i l’enfortiment del seu compromís social.
3.01. "Creació d’un “Espai Sènior” a les Universitats Públiques"
Eusebi Jarauta-Bragulat
La proposta planteja la creació d’un “Espai Sènior” a les universitats públiques per fomentar l’aprenentatge al llarg de la vida i respondre al repte demogràfic. L’objectiu és convertir la universitat en un espai inclusiu que integri l’experiència i el coneixement de les persones grans dins la vida acadèmica.
3.02. "Prescripció social i universitat sènior: actius comunitaris per a l’empoderament, el benestar i el canvi social"
Txus Tolosa Santiveri (ASPCAT)
La ponència aborda la prescripció social com una eina de salut comunitària que connecta les persones amb recursos del seu entorn per millorar el benestar més enllà de la resposta clínica. Aquest procés implica acompanyament, acció comunitària i una mirada centrada en factors socials com la solitud, el dol o la pèrdua de rol.
3.03. "Els Drets de les persones grans"
Isabel Marquès Amat (ex-síndica municipal de greuges de Terrassa)
La ponència exposa el paper de la Sindicatura de Greuges en la defensa dels drets fonamentals de la ciutadania, especialment en la relació amb l’administració pública. A partir de l’experiència a Terrassa, es posa èmfasi en l’atenció i protecció de les persones grans i en la promoció de la igualtat d’oportunitats.
3.04. "El videojoc com a eina per connectar generacions i promoure el diàleg intergeneracional"
Frank del Aguila Espejo
La ponència presents l’experiència de la inVideogames Jam Intergeneracional 2025 a Terrassa, on joves i persones grans van cocrear videojocs per imaginar una ciutat més inclusiva. El projecte fomenta el diàleg intergeneracional i treballa l’edatisme a través de la col·laboració i l’intercanvi d’experiències.
3.05. "Envellir en l’era digital: desigualtats, reptes i oportunitats"
Sandra Gómez Marín (Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia)
La ponència presenta els resultats d’un estudio sobre les bretxes digitals en persones grans a Espanya, analitzant les desigualtats en accés, ús i aprofitament de la tecnologia. També es proposen mesures per garantir una inclusió digital equitativa, amb formació, acompanyament i polítiques adaptades a la diversitat de les persones grans.
3.06. "Cures, convivència i autonomia: repensant la vellesa des de les llars col·laboratives"
Marta Pi Martín
La ponència analitza les llars col·laboratives com un model emergent d’habitatge per a persones grans basat en l’autogestió, el suport mutu i la convivència. Des d’una mirada crítica, aborda el paper central de les cures i com aquests projectes es presenten com una alternativa per a una vellesa mais autònoma i comunitària, tot i els reptes d’accessibilitat i sostenibilitat.
3.07. "Solitud no volguda en la salut pública: envelliment, cognició i solucions tecnològiques amb base comunitària"
Maite Garolera Freixa (Consorci Sanitari de Terrassa)
La ponència analitza la solitud no volguda en les persones grans com un repte de salut pública amb impactes socials, físics, mentals i cognitius. Destaca la seva relació amb el deteriorament cognitiu i la necessitat d’intervencions preventives i comunitaris. Es presenten dues iniciatives tecnològiques orientades a reforçar el vincle social i protegir la salut cognitiva, especialment en col·lectius vulnerables.
3.08. "SomSeniors: Una guia pràctica per desmuntar l'edatisme vers les persones grans"
Lourdes Charles (SomSeniors)
La ponència presenta una guia pràctica per combatre l’edatisme i transformar la percepció social de l’envelliment. Basada en una recerca prèvia, identifica com els estereotips afecten àmbits com l’administració, els mitjans i l’empresa, i ofereix recomanacions concretes per fomentar un tracte respectuós. L’eina s’ha convertit en un instrument de sensibilització i formació que promou una vellesa activa i lliure de prejudicis.
3.09. "Promoció de la salut, educació i envelliment actiu: resultats del projecte GEROS d’Aprenentatge-Servei"
Júlia Casacuberta Roca (Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, UVic-UCC)
La ponència presenta el projecte GEROS, que promou l’envelliment active a través de l’educació i la promoció de la salut amb participació activa de les persones grans. Mitjançant la metodologia d’Aprenentatge-Servei, estudiants realitzen valoracions geriàtriques i ofereixen recomanacions personalitzades. El projecte fomenta la capacitació en salut i la prevenció de la fragilitat a partir de la interacció intergeneracional.
3.10. "Serveis integrats i integrals amb comunitats cuidadores i resilients"
Juan Francisco Patricio Domínguez (Càritas Diocesana de Barcelona)
La ponència analitza l’impacte de l’envelliment de la població i la necessitat de nous models de cures davant l’augment de la fragilitat i la dependència. Defensa un enfocament basat en la integració de serveis socials i sanitaris i en el desenvolupament de comunitats cuidadores que afavoreixin l’autonomia i la participació.
3.11. "Els diàlegs intergeneracionals a la Universitat de les Illes Balears. Una experiència consolidada d’aprenentatge entre generacions"
Nachya Rafeek Pellicer & Marga Vives Barceló & Liberto Macías González
La ponència presenta una experiència consolidada de diàleg intergeneracional a la UIB que connecta estudiantat de grau amb alumnat de la Universitat Oberta per a Majors per fomentar l’intercanvi entre generacions. L’activitat s’organitza en dues sessions centrades en l’envelliment, la imatge de les persones grans i l’anàlisi de les relacions intergeneracionals, promovent el debat i la reflexió compartida.
3.12. "Polítiques municipals d'envelliment saludable i vida plena des de la perspectiva de l'administració local"
Àlex Monfort Fradera (Ajuntament de Terrassa)
La ponència analitza el paper de l’administració local en la promoció d’un envelliment saludable des d’una perspectiva de cicle de vida, amb un enfocament transversal i comunitari. Presenta el Plan Local per a un Envelliment Integral de Terrassa 2030 (PLEI’T) com a eina estratègica on l’objectiu és fomentar l’autonomia, la participació i el benestar al llarg de totes les etapes vitals, amb una mirada intergeneracional i inclusiva.
Comparteix: